El modernisme en el seu escenari

La pintura del modernisme en un dels seus espais naturals: l’arquitectura de l’Eixample. A la col·lecció de la Fundació Francisco Godia conviuen les diverses tendències que conflueixen en aquest moviment: el realisme vuitcentista, que busca crear una il·lusió de realitat, i les noves tendències, que copsen la bellesa de les coses senzilles i exploren els efectes de la llum, la vida mundana i elegant, i els marginats de la societat.

Joaquín Sorolla
(València, 1863 – Cercedilla, Madrid, 1923)
Vuelta de la pesca, Valencia (Tornant de pescar, València)
1908
Oli sobre tela
90x110 cm
La pintura de Sorolla juga amb la llum i el color, amb pinzellades vigoroses. En aquest cas, es tracta de la llum del capvespre, en el moment que els pescadors arrosseguen les barques després de tot un dia de feina. Va ser una de les peces més destacades de l’exposició de Sorolla a Nova York, Buffalo i Boston, el 1909.

Ramon Casas Carbó
(Barcelona, 1866-1932)
A l’hipòdrom
c. 1899-1901
Oli sobre tela
152x200 cm
Ramon Casas va introduir a la pintura catalana la modernitat de París, amb un estil a mig camí entre el naturalisme i l’expressionisme. Amb el temps, va esdevenir el pintor de la vida elegant. La dona té un paper principal en les seves pintures, un paper actiu. Les pinzellades llargues i delicades que emmarquen les figures no impedeixen l’acabat difuminat que en caracteritza l’estil.

Santiago Rusiñol
(Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931)
Pedrera de Montjuïc
1886-1887
Oli sobre tela
97,5x130 cm
L’estada a París va permetre Rusiñol entrar en contacte amb les noves tendències de l’art modern. Qualsevol racó mancat de bellesa convencional podia esdevenir tema pictòric si l’artista sabia extreure’n els valors plàstics. En el cas de la Pedrera de Montjuïc, Rusiñol transforma el paisatge prosaic en un esclat de llum i color.

Isidre Nonell
(Barcelona, 1872-1911)
La vídua
1904-1905
Oli sobre tela
79x64 cm
Nonell és l’artista de les gitanes, els captaires i els marginats, que retrata amb fosca malenconia. Al començament de la seva carrera va practicar, sobretot, el dibuix del natural. Més endavant es va llançar de ple a la pintura. Va desenvolupar un expressionisme personal, de pinzellades violentes, corbes i nerviosament repetides.