El romànic veu la llum
L’escultura romànica de la col·lecció de la Fundació Francisco Godia es caracteritza per la varietat i el rigor de la tria. Al costat de les marededéus romàniques de l’escola lleonesa, de posat hieràtic i línies severes, la teatralitat i l’expressivitat dels grans davallaments que anuncien la humanitat del gòtic.
Durant molts anys, les talles romàniques van restar menyspreades i abandonades en petits santuaris allunyats dels centres artístics. El col·leccionisme privat va exercir un paper decisiu per recuperar-les i estudiar-les.
Escola de Lleó
Mare de Déu sedent
Segona meitat del segle XII
Fusta tallada i policromada
48x10x10 cm
Aquesta talla d’escola lleonesa representa la Mare de Déu asseguda en un tron. Originalment duia el nen Jesús assegut a la falda. Ha conservat la policromia original. Com en altres talles romàniques, s’hi observa una clara influència de l’escultura monumental en pedra per la seva marcada talla | |
Cent anys d’escultura
Des de les primeres obres de transició del romànic al gòtic, del segle XIII, fins a l’eclosió del gòtic internacional – com per exemple l’extraordinària taula de la Pentecosta, de Lluís Borrassà– es produeixen profundes transformacions en la idea de l’art. Les figures, sotmeses a unes estrictes normes de representació i fortament ritualitzades en l’època romànica, perden rigidesa. L’espectador descobreix en les mirades i els gestos de Crist, la Mare de Déu i els sants una narració realista i una mirada humana.
Josep d’Arimatea
Lleó/Palència (?)
c. 1300
Fusta tallada i policromada
160x38x39 cm
Segons la tradició, Josep d’Arimatea era el propietari del sepulcre on va ser dipositat el cos de Crist després de la crucifixió. Aquesta figura va formar part d’un davallament, escena en la qual es baixa el cos de Crist de la Creu. En destaca la policromia, perfectament conservada, de colors vermells vibrants. | |
Bona ecclesia i Àngel
Lleó/Palència (?)
c. 1300
Fusta tallada i policromada
146x27x34 cm
128x25x17 cm
Dues talles realistes del segle XIII lleonès. El vestit de l’àngel, amb franges i dibuixos geomètrics, no és gaire diferent dels que duien els senyors. Els gestos suaus i el rostre plàcid transmeten un sentiment de serenor. L’Església, que guia els fidels, és representada com una dona de bellesa exemplar, amb corona i amb un hàbit policromat. Els daurats en ressalten la majestat. | |
Llorenç Saragossa
(actiu a Barcelona i València, c. 1363-1406)
Mare de Déu de la Llet
c. 1363-1374
Tremp i pa d’or sobre taula
218x125 cm
Aquesta peça excepcional representa Maria en el moment d’alletar el nen Jesús, envoltada d’àngels. Llorenç Saragossa mostra la tendresa de la relació entre mare i fill i transmet una sensació de vigor: el nen Jesús s’aferra al pit, mentre la mare el sosté amb gest segur. | |
Lluís Borrassà
(c. 1360-1425)
Pentecosta
c. 1390-1400
Tremp i daurat sobre taula
37x21 cm
Lluís Borrassà és un dels grans mestres de la pintura catalana. El seu art introdueix el gust per les harmonies delicades, característic del gòtic internacional. La pintura de Borrassà es distingeix per la penetració psicològica, amb un important component narratiu, que li permet individualitzar els personatges i presentar-los com a actors d’un drama col·lectiu. | |
El gòtic català
El gòtic és l’estil de la Corona d’Aragó. El talent de pintors com Jaume Huguet, que va tenir molts seguidors, va perllongar-ne l’esplendor i va retardar la introducció dels nous corrents renaixentistes.
Jaume Huguet
(Valls, 1412 – Barcelona, 1492)
Santa Maria Magdalena
c. 1470
Tremp sobre taula
144x73 cm
Jaume Huguet va pintar Maria Magdalena amb els atributs de la Verge entronitzada. A les mans hi du objectes simbòlics –un rosari, un flascó de perfum– reproduïts amb gran naturalisme. Les rajoles del terra introdueixen la perspectiva enmig d’un espai fortament ritualitzat. | |
El gòtic flamenc, monumental i sumptuós
En la baixa edat mitjana, a l’ombra de l’esplendor econòmica de Flandes i Brabant, va sorgir un estil renovador dins del gòtic tardà, amb imatges de marededéus i sants d’una monumentalitat impressionant, i retaules de fusta amb policromies i daurats sumptuosos.
Aquest estil es va estendre arreu d’Europa a través de les rutes comercials, que van viure un intens tràfic d’obres d’art. Artistes flamencs es van establir a Espanya i van deixar l’empremta en els principals tallers d’escultura.
De la selecció d’obres gòtiques destaca la Pietat d’Alejo de Vahía.
Alejo de Vahía
(Actiu c. 1490-1510)
Pietat
c. 1500
Fusta tallada i policromada
94x87x48 cm
D’origen germànic, Alejo de Vahía va viure a Becerril de Campos, a prop de Palència, on va ser un artista molt reconegut. La Pietat és una peça extraordinària. El gest de tendresa de Josep d’Arimatea, que sosté el cap de Crist, i de Nicodem, que l’agafa per les cames, provoquen la sensació que la figura flota damunt de la falda de la Verge, que plora la mort del seu fill. | |
Del renaixement al barroc: emoció i puresa
En l’art del renaixement i el barroc: Pedro Berruguete i Francisco de Zurbarán introdueixen en la pintura religiosa un component emotiu, profundament humà. L’elecció del tema –la Sagrada Família o Sant Josep amb el Nen– permet mostrar la relació del fill de Déu amb els homes, des d’un vessant quotidià i proper. La tendresa del gest, la calidesa de la llum, l’harmonia dels colors, es fonen en una aspiració de puresa.
Al costat seu, la imaginació fantàstica dels seguidors del Bosco i les natures
mortes de Van der Hamen que aspiren a la possessió idealitzada del món.
Pedro Berruguete
(Paredes de Nava, c. 1445 – Madrid?, desembre, 1503)
La Sagrada Família
c. 1500
Oli sobre taula
105,5x81,5 cm
Pintada al voltant del 1500, formava part d’un oratori sobre el goig i el dolor de Maria. L’anvers presenta la Verge, el Nen i sant Josep. El revers estava dedicat a Crist. Un orifici en el marc permetia penjar l’obra i mostrar alternativament les dues cares, que, més endavant, es van separar. El plor sobre el cos de Crist es troba actualment al Museu de Cincinatti, als Estats Units.
| |
Juan van der Hamen i León
(Madrid, 1596-1631)
Natura morta amb cistell de pèsols flanquejat per dues gerres de vidre amb roses
1621
Oli sobre tela
63x102 cm
Nascut a Madrid, el 1596, fill d’una família flamenca, Juan van der Hamen va pintar subtils composicions espacials que barrejaven elements quotidians i d’altres de molt refinats, seguint el model de bodegó creat per Juan Sánchez Cotán, auster i d’un gran realisme. | |
Fancisco de Zurbarán
(Fuente de Cantos,1598 – Madrid, 1664)
Sant Josep amb el Nen
c. 1660
Oli sobre tela
50x40 cm
Pintada entre 1658 i 1664, correspon a la darrera etapa de l’obra de Zurbarán, quan va traslladar el taller de Sevilla a Madrid. En aquest període va desenvolupar un estil personal que es caracteritza per l’ús de colors vius i per l’equilibri de la composició, que remarca una expressió dels sentiments continguda. | |
