De Picasso a Barceló

El mite modern representat per l’automòbil, la tradició figurativa de l’art de la primera part del segle XX, els contactes amb les avantguardes i la seva posteritat en alguns dels artistes més significatius de les últimes dècades. La col·lecció de la Fundació Francisco mostra la diversitat creativa i personal d’aquests artistes que van obrir camins per a la pintura o l’escultura en el panorama artístic internacional.

Pablo Picasso
(Màlaga, 1881 – Mougins, França, 1973)
Rostre de noia (Retrat de Marie Laurencin)
c. 1909 Tinta i guaix sobre paper
16,5x10 cm
Aquest rostre de noia va formar part de la col·lecció particular del poeta Guillaume Apollinaire. Picasso el va pintar a París, el 1909, quan acabava de tornar de l’estada a Horta de Sant Joan que va obrir el camí del cubisme. Les faccions de la cara, polièdriques, recorden les màscares africanes.

María Blanchard
(Santander, 1881 – París, 1932)
Composició cubista
1917/1918
Oli sobre tela
81x54 cm
Nascuda a Santander, Maria Blanchard va fer la seva carrera de pintora a París, en els ambients de l’avantguarda, al costat d’artistes com Angélica Beloff o Diego Rivera. Aquesta obra pertany al moment de maduresa del cubisme, el 1917.

Juli González
(Barcelona, 1876 – Arcueil, París, 1942)
Maternitat
c. 1912-1914
Oli i carbó sobre cartró
75x53 cm
Més conegut com a escultor, Juli Gonzàlez va ser també un extraordinari dibuixant i pintor. Aquesta obra revela l’interés per la figura humana i la voluntat de simplificar volums i reduir línies en busca d’una forma d’expressió essencial.

Lucio Fontana
(Rosario, Argentina, 1899 – Varese, Itàlia,1968)
Concetto spaziale, attese (Concepte espacial, esperes)
c. 1965
Oli sobre tela
80x59 cm
L’any 1958, Lucio Fontana va donar un tomb a la seva carrera: va abandonar el dibuix i va començar a ferir les teles amb el punxó. Els seus famosos tagli, semblants a ferides que es baden, s’han relacionat amb una visió metafísica de l’univers, que busca materialitzar l’espai i fer visible l’invisible.

Antoni Tàpies
(Barcelona, 1923)
Figura-paisatge en vermell
1956
Procediment mixt sobre tela
162x130 cm
Enfront del Retrat de Teresa que ens descobreix un Tàpies figuratiu i clàssic, aquesta composició de 1956 correspon al moment de plenitud de la pintura matèrica. Tàpies treballa la superfície de la tela, amb grattages de diferents intensitats, per aconseguir una imatge que captiva i interroga l’espectador.