Manolo Essencial: Escultura, pintura, dibuix

Manolo Hugué va ser un artista autodidacte, de formació lenta. Nascut a Barcelona el 1872, no va elaborar les seves primeres escultures importants fins el 1910. Aquell any, un contracte amb el prestigiós marxant Daniel-Henry Kahnweiler li va permetre superar les angoixes econòmiques i instal·lar-se a  viure i treballar a Ceret, a la comarca del Vallespir, a la Catalunya francesa.

Procedent d’un context familiar desestructurat i modestíssim, l’instint de superació de Manolo el portà dels ambients miserables de tavernes i bordells a tractar amb els artistes dels Quatre Gats (Picasso, Casagemas, Opisso, Nonell, Gargallo i Casanovas), i fer-se’n amic.

El 1901, va arribar a París, on va continuar amb la vida bohèmia i va alternar amb les grans personalitats del moment: Apollinaire, Moréas i Picasso. Al Musée du Louvre, va descobrir l’escultura sumèria i l’egípcia, i, al Museu de Cluny, l’art gòtic. A l’estudi del seu amic Paco Durrio, va poder contemplar les pintures de Gauguin.

A partir d’aquestes influències, Manolo va desenvolupar un estil propi, inclassificable, de formes rotundes, serenes i eternes, però carregades d’humanitat.