Desenquadraments

La Fundació Francisco Godia se suma per primera vegada a la programació de LOOP amb l'exposició col·lectiva Desenquadraments. La seu barcelonina de l'entitat mostrarà 23 vídeos que formen part del Fonds National d'Art Contemporain de França. Aquesta selecció està composta per peces realitzades en l'última dècada per artistes internacionals. L'organització de l'exposició s'ha disposat de manera que aquestes peces puguis establir un diàleg amb els fons de la Fundació Godia, amb els quals comparteixen sales, oferint noves lectures a unes i a d'altres. La mostra podrà veure's del 21 de maig al 21 de juny i obre les seves portes el dimecres 21 a les 19 h de la tarda.

Pascale Cassagnau, responsable d'arts digitals del Ministeri de Cultura francès, firma aquest projecte expositiu que s'ha creat de manera exclusiva amb motiu del Festival LOOP. "L'objectiu és creuar mirades entre la creació contemporània i l'art del passat, en un cara a cara entre les pintures, els objectes d'art i les imatges en moviment," en paraules de la comissària.

Així, on s'exposen els trofeus de Francisco Godia es podran veure dos vídeos que han de veure amb la competició: Roderick Buchanan mostra a Gobstopper (1999) dos nens dins d'un cotxe que juguen a aguantar la respiració quan entren en un túnel, com si estiguessin competint per veure quin dels dos en resisteix més. Els diàlegs que s'estableixen a través d'aquests vídeos amb les obres de la col·lecció permeten obtenir una nova mirada sobre l'art gòtic i modernista que penja de les parets de la casa Garriga Nogués. Per exemple, Marcus Kreiss mostra en el vídeo Ice skating In Central Park (1999) uns patinadors en la pista de gel del conegut parc de Nova York, en un acte que té el seu paral·lel en el quadre de Ramon Casas En l'hipòdrom; ambdós són exemples de distraccions de la gent de la seva època. En la mateixa línia, Valérie Mréjen descriu la vida burgesa dels anys 70 en el seu vídeo Manufrance (2005) que s'exposa en l'espai dedicat a la vida burgesa de principis de segle. Igualment, s'exposa l'obra de Marie-Ange Guilleminot Mariage (2003), una paròdia del matrimoni que entaula un paral·lelisme amb l'obra de Juan Gris que porta per títol La prova (1911). A la sala de ceràmica, diverses peces creen un paral·lelisme amb les obres exposades. És el cas de l'obra d'aquesta mateixa artista anomenada Mes poupées (1993), en la qual la pròpia artista modela una massa de la mateixa manera com el ceramista modela l'argila per crear una obra de ceràmica. Participen a més en aquesta exposició Serge Comte, Dominique Gonzalez-Foerster, Pierre Huyghe, Christian Marclay, João Onofre o Xavier Veilhan, entre d'altres.

En una de les propostes més ambicioses d'aquesta setena edició, LOOP ha afavorit una singular aliança entre dues institucions. D'una banda, el Fonds Nationale D'art Contemporain, una col·lecció pública de creació contemporània. D'altra banda, la Fundació Francisco Godia, una institució privada amb un extens fons centrat en l'art medieval, ceràmica, dibuix i pintura del Modernisme i obres del segle passat. Dues entitats d'abast i naturalesa diferents, amb oferta i públics diferents, unides per una exposició que busca punts de trobada entre les peces del passat i present.